skip to main |
skip to sidebar
El Bayern de Munic va aconseguir remuntar, en el descompte, el partit d'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions davant el Manchester United (2-1), gràcies als gols de Ribery i Olic, que acabaven amb l'avantatge inicial aconseguida per Rooney a la primera meitat.
El Bayern s'havia plantejat com a objectiu fonamental mantenir la seva porteria a zero i aquesta meta va quedar caduca gairebé immediatament al començar el partit, quan Wayne Rooney, aprofitant una relliscada de l'argentí Martín Demichelis, va obrir el marcador per al Manchester al rematar una falta llançada des de la banda dreta.
El Bayern, que va trigar molt a generar perill, trobar en Ribery la clau per desfer el desavantatge i va bolcar tot el seu joc a la banda esquerra, però el perill no es transformaria en gol fins a la segona part.
La insistència bavaresa va ser premiada en el minut 77 quan una falta llançada per Ribery va fregar barrera descol.locat així el meta holandès, que no va poder fer res per evitar que la pilota se n'anés al fons de la xarxa.
Al final, quan tot semblava acabat, va venir el gol d'Ivica Olic després que la defensa del Manchester s'embulla després de llevar-li la pilota a Mario Gómez i deixés el davanter croat només davant Van der Saar.
Els científics han aconseguit, per primera vegada, la col lisió de feixos de protons al Gran Col lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN a una energia de 7 TeV (teraelectronvoltios), una energia sense precedents en un accelerador de partícules, recreant la situació similar els instants posteriors al Big Bang.
Després de dos intents fallits en els quals els feixos de protons injectats en l'accelerador no van aconseguir topar, els quatre detectors gegants,-Atlas, Alice, CMA i LHCb, repartits en diferents punts de la circumferència gegant-van registrant els xocs. Aquest resultat obre les portes a una nova fase de la física moderna, ja que permetrà donar respostes a nombroses incògnites de l'Univers i la matèria, segons els científics del CERN.
Per intentar descobrir el suposat bosó i altres de noves partícules, s'han recreat les condicions dels instants posteriors al Big Bang, quan es va crear l'Univers. "A 7 TeV estem molt a prop de les condicions de matèria i energia just després de la creació d'univers. Quan estiguem a 14 TeV estarem encara més a prop d'aquest moment inicial", afirmava Rodrigo.
"No fer res que no passi en l'univers, els raigs còsmics ho fan cada dia, però el que fem aquí és recrear de forma controlada i amb una alta probabilitat que vegem els successos", va aclarir Fouz.
Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa, fundadors fa 15 anys de l'estudi SANAA, responsable del projecte no realitzat d'ampliació de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), han estat guardonats amb el premi Pritzker, el Nobel de l'Arquitectura.
En la seva resolució, el jurat va destacar la "solució única" plantejada per l'anomenada "pell" de l'IVAM, amb un edifici translúcid que deixaria passar la llum, el vent i la pluja.
Així mateix, va reflectir la seva exploració de l'espai, la transparència, els llums i els materials utilitzats per Sejima i Nishizawa en treballs com l'edifici de Christian Dior al barri de Omotesando a Tòquio o el Glass Pavilion del Museu d'Art Contemporani de Toledo a Estats Units .
El jurat del prestigiós premi que atorga la Fundació Hyatt de Chicago va ressaltar que, durant més de quinze anys, els dos arquitectes han treballat junts i que per tant era impossible separar la responsabilitat individual de cada un en els seus projectes.
L'estudi SANAA és responsable de l'O-Museum de Nagano i el M21st Century Museum of Contemporary Art de Kanazawa, tots dos al Japó, així com del Rolex Learning Center de Lausana a Suïssa, de recent inauguració. Tenen projectes a Alemanya, Regne Unit, Espanya, França, Holanda o els Estats Units.
