Llaços

L'ésser humà presenta una clara dualitat a l'hora de relacionar-se. Per una banda trobem una vessant social que  fa que les persones necessiten formar part d'una comunitat, ser membres d'un grup de persones que s'interrelacionen. D'aquesta forma, general i suposadament, s'enriqueixen mútuament. Així trobem les families o els amics. D'altra banda també hi ha la part individual de les persones, la que ens fa actuar per nosaltres sense dedicar un pensament als altres, també origina les reflexions més personals i alguns actes.

Hui en dia es valora molt la part social de les persones, quant podem simpatitzar amb els altres i sovint es tracta a aquesta com la més característica de la nostra espècie, tant característica es pren com l'única deixant de banda així la part més individual. Només cal fixar-se un poc en el nostre voltant per arribar a aquesta conclusió.   La majoria de persones que, per exemple, pràctica algun esport ho fa amb companyia (ciclisme) o és un esport d'equip (futbol, bàsquet...). Un altra evidència la dona el comportament de molta gent, en especial dels joves, que tendeixen a fer molts amics, quants més millors, ja siga físicament o emprant les xarxes socials... Personalment em ric d'aquesta valoració, d'aquesta gent que es creu afortunada per tindre cinc-cents "amics" al tuenti o coneixer a molta gent. Tot això serveix de ben poc i a més s'autoenganyen. Les persones som com els estels, encara que a simple vista semblem trobar-nos junts i units, com una constel·lació, en realitat ens trobem a soles en un espai obscur i infinit, molt lluny els uns dels altres. Hi ha poca gent en la que es puga confiar o comptar, a banda de la familia, només uns pocs amics. Y a més no es pot esperar que algú no et falle, ja que som éssers imperfectes.

No obstant això es innegable que tots, estem connectats i que, encara que no vulguem, entre nosaltres hi ha uns vincles indestructibles. Tots formem part de l'univers, tots som univers. Al nostre cos es troben els mateixos àtoms que procedeixen de les primeres explosions que van formar les galaxies, els sistemes, els planete i totes les formes de vida que poden existir, l'univers està en nosaltres. Deixant a un costat les raons fisiològiques, cadascun del contacte que hem tingut amb algú ens aporta alguna cosa, encara que no ens adonem o que el record faça que sembli, a simple vista, negatiu, y produeix altres interaccions entre altres persones com si fos una reacció en cadena.