dissabte, 12 de juny del 2010

Les tecnologies del futur.

L'inventor i científic nord-americà Raymond Kurzweil ha visitat Madrid per donar a conèixer la seva particular visió del futur de la societat, envaïda per les noves tecnologies. Entre altres prediccions, assegura que hi haurà glòbuls vermells robòtics que permetran esprintar durant quinze minuts o sentasre en el fons d'una piscina durant quatre hores.

Segons la seva visió, la tecnologia s'està tornant més petita i "està desapareixent" a nivell físic. En aquest sentit, va avançar que probablement els ordinadors començaran a desaparèixer a partir de finals d'aquest any i l'any 2029 es produirà "una fusió" de la tecnologia amb el cos.

Kurzweil va assegurar que fins i tot es podran introduir ordinadors en els cervells per curar malalties com el Parkinson, de manera que ja no es tractarà d'un experiment, sinó d'una teràpia. "D'aquí a 20 anys aquests equips que ara tenen la mida d'un pèsol i que requereixen cirurgia, tindran el d'una cèl.lula i no necessitaran d'intervenció quirúrgica".

Per últim, avanzaó que les TIC també han de transformar l'energia i l'abús dels combustibles fòssils, ja que utilitzen molt pocs recursos i són beneficioses per al medi ambient, com les cèl lules solars. "L'energia solar va camí de convertir-se en el 100% del subministrador d'energia de tot el món".

dijous, 10 de juny del 2010

Activen el Tera 100, un superordinador que controla armes nuclears.

El Departament d'Aplicacions Militars del Comissionat francès de l'Energia Atòmica i Energies Alternatives (CEA) i Bull han posat en marxa el nou superordinador Tera 100.

Tera 100 és el resultat d'un programa de col.laboració iniciat el 1998 entre CEA i Bull, i és el primer superordinador d'escala petaflop (mil bilions d'operacions per segon) desenvolupat a Europa. La seva potència teòrica de 1,25 Petaflops el situa entre els tres superordinadors més potents del món. Tera 100 està destinat al programa de simulació del CEA, amb l'objectiu de garantir la fiabilitat de les seves armes de dissuasió nuclear.

Tera 100 està constituït per 4.300 servidors bullx S Series, amb 140.000 cores Intel Xeon de la família 7500, 300 TB de memòria central i una capacitat total d'emmagatzematge de 20PB. A més, el seu rendiment de 500GB/seg. és un rècord mundial per un sistema d'aquest tipus.

A la pràctica, pot dur a terme més operacions en un sol segon que les que tota la població mundial seria capaç de realitzar en 48 hores si cada persona completés una operació al segon, dia i nit. La seva capacitat de transferència d'informació és equivalent a un milió de persones veient pel lícules d'alta definició de manera simultània i la seva capacitat d'emmagatzematge correspon a més de 25 mil milions de llibres.

dimecres, 9 de juny del 2010

Sis homes inicien tancament de 520 dies per simular expedició a Mart.


Sis voluntaris oriünds d'Europa, Rússia i la Xina es van tancar a partir d'aquest dijous durant 520 dies en una simulació d'un vol a Mart, per determinar els efectes psicològics d'una reclusió de semblant durada.

L'experiència, anomenada Mart-500, va començar el dijous a les 10H00 GMT, quan els participants, tots homes, van tancar la porta del mòdul on passaran el proper any i mig aïllats de la resta del món.

"Ens veurem dins de 520 dies", va dir als periodistes un dels tres voluntaris russos abans d'entrar a la nau.

Un italo-colombià, un francès, tres russos i un xinès es van instal.lar en el mòdul de 180m2, per als 250 dies de l'"viatge" d'anada. Tres d'ells passaran després 30 dies en un altre recinte en què s'imita la superfície del Planeta Vermell i finalment tota la tripulació "retornarà a terra" després altres 240 dies d'aïllament físic de la resta de la humanitat.

L'italo-colombià, Diego Urbina, va llançar petons als espectadors abans d'ingressar en el mòdul. "Somni amb un futur en què els humans viatjaran i treballaran freqüentment en l'espai", va afegir, a l'explicar les raons que el van portar a participar en aquesta aventura.

L'experiència es porta a terme a l'Institut de Problemes Mèdic-Biològics (IBMP) de Moscou, en col.laboració amb l'Agència Espacial Europea (ESA).

La nau tornarà a obrir-se només quan l'experiment hagi acabat, o si un dels voluntaris es veu obligat a abandonar. L'absència de dona en l'experiment impedirà que s'analitzin les possibles tensions sexuals que poden sorgir en una tripulació mixta durant un viatge tan llarg.

Les comunicacions entre la tripulació i el centre de control es faran essencialment per email i el temps de transmissió s'allargarà a mesura que avanci el viatge, arribant a 40 minuts per a un missatge, tal com seria el cas en una veritable missió cap a Mart.

Els sis homes, de 27 a 38 anys d'edat, veuran les seves jornades dividides en tres segments de vuit hores dedicades a la feina, l'oci i el son. També hauran de racionar els seus aliments, els mateixos que tenen els astronautes de l'Estació Espacial Internacional.

El seu esmorzar estarà compost essencialment per cereals, pa i pancakes. En els àpats principals, els voluntaris tindran carn, peix o pasta.

"Això no és com 'Big Brother'. No hi haurà vigilància ni videocàmeres a tot arreu. Esperem que no hi hagi baralles ni escàndols", va dir Jennifer Ngo-Anh, responsable del programa Mart 500.

Al marge de l'absència d'aire fresc i llum natural, la separació dels éssers estimats serà per als voluntaris un dels grans problemes que hauran de superar.

"Serà un desafiament per a tots nosaltres. No podrem veure a les nostres famílies, als nostres amics, però crec que es tracta malgrat tot d'un moment gloriós en les nostres vides", va explicar el xinès Wang Yue, de 27 anys, des del IBMP de Moscou, on està instal lat el mòdul.

El francès Romain Charles, de 31 anys, va assegurar que el més difícil serà l'absència de contactes "amb la família, la núvia i els amics".

Aquesta "missió" està organitzada pel IBMP i l'Agència Espacial Europea (ESA), que descriuen l'experiència com un intent de "imitar de la forma més precisa una missió a Mart i el seu retorn, sense necessitat d'anar".

"El factor por no pot ser simulat", reconeix Christer Fuglesang, directiu de l'ESA. "És cert que no tenim en compte el fet que podrien no tornar" d'una missió real a Mart, afegeix.

Un viatge real fins al Planeta Vermell no està previst abans d'una trentena d'anys.
L'any passat, sis voluntaris havien viscut tancats en un mòdul similar a Moscou durant 105 dies.

La distància entre Mart i la Terra oscil entre 55 i més de 400 milions de quilòmetres, en funció de les òrbites dels dos planetes.