Llaços

L'ésser humà presenta una clara dualitat a l'hora de relacionar-se. Per una banda trobem una vessant social que  fa que les persones necessiten formar part d'una comunitat, ser membres d'un grup de persones que s'interrelacionen. D'aquesta forma, general i suposadament, s'enriqueixen mútuament. Així trobem les families o els amics. D'altra banda també hi ha la part individual de les persones, la que ens fa actuar per nosaltres sense dedicar un pensament als altres, també origina les reflexions més personals i alguns actes.

Hui en dia es valora molt la part social de les persones, quant podem simpatitzar amb els altres i sovint es tracta a aquesta com la més característica de la nostra espècie, tant característica es pren com l'única deixant de banda així la part més individual. Només cal fixar-se un poc en el nostre voltant per arribar a aquesta conclusió.   La majoria de persones que, per exemple, pràctica algun esport ho fa amb companyia (ciclisme) o és un esport d'equip (futbol, bàsquet...). Un altra evidència la dona el comportament de molta gent, en especial dels joves, que tendeixen a fer molts amics, quants més millors, ja siga físicament o emprant les xarxes socials... Personalment em ric d'aquesta valoració, d'aquesta gent que es creu afortunada per tindre cinc-cents "amics" al tuenti o coneixer a molta gent. Tot això serveix de ben poc i a més s'autoenganyen. Les persones som com els estels, encara que a simple vista semblem trobar-nos junts i units, com una constel·lació, en realitat ens trobem a soles en un espai obscur i infinit, molt lluny els uns dels altres. Hi ha poca gent en la que es puga confiar o comptar, a banda de la familia, només uns pocs amics. Y a més no es pot esperar que algú no et falle, ja que som éssers imperfectes.

No obstant això es innegable que tots, estem connectats i que, encara que no vulguem, entre nosaltres hi ha uns vincles indestructibles. Tots formem part de l'univers, tots som univers. Al nostre cos es troben els mateixos àtoms que procedeixen de les primeres explosions que van formar les galaxies, els sistemes, els planete i totes les formes de vida que poden existir, l'univers està en nosaltres. Deixant a un costat les raons fisiològiques, cadascun del contacte que hem tingut amb algú ens aporta alguna cosa, encara que no ens adonem o que el record faça que sembli, a simple vista, negatiu, y produeix altres interaccions entre altres persones com si fos una reacció en cadena.

Actuació de grups de Mondo Ritmic a Dleyend

El passat cap de setmana, concretament el dissabte, vaig tindre l'oportunitat d'anar a un concert que van fer uns quants grups de l'acadèmia de música Mondo Rítmic. L'actuació es va dur a terme a un pub de Castelló anomenat Dleyend. No acostume a anar a esdeveniments d'aquest tipus, però aquesta volta, per fer alguna cosa diferent, i aprofitant que hi participaven alguns amics, em vaig decidir a anar. He d'admetre que el concert em va sorprendre molt positivament, vaig passar un bona estona gaudint de la bona música que van fer els meus companys.

Quan vaig arribar al pub l'actuació ja quasi anava a començar, hi havia molt gent, de la meua edat principalment però també majors. El pub era un tant petit però, llevat de la calor que feia al principi, s'estava prou bé. L'escenari també era un poc reduït i al principi vaig patir un poc pels artistes, tot i això aquest pensament va desapareixer quan la música començà a sonar. I es que la qualitat i els temes que tocaren m'agradaren molt. No es tancaren en uns temes poc coneguts dins del gènere del rock, interpretaren cançons que sonaven prou (i això que no soc gaire entés). L'experiència va ser molt bona i els meus amics tocaren d'una forma excel·lent, fent vibrar tot el pub.


Així vos deixe una de les actuacions que més m'agradaren:

El camí del guerrer

El bushido, també conegut com el "camí del guerrer", és el codi moral dels samurais, però no només es basa en un conjunt de normes disciplinàries, va molt més enllà, constitueix tot una complexa forma de comprendre i dedicar-se a la vida. Aquesta forma de pensar s'inculcava als xiquets quasi des de que naixien. L'objectiu del bushido és preparar a les persones tant per a que siguen bones èticament, com per a arribar a ser uns ferotges guerrers, sense que, encara que ho sembli, es contradiguin les dues coses. Per això trobem que els pilars d'aquesta filosofia de vida són la lleialtat, que fa que els samurais es responsabilitzen de les seues accions i actuen en conseqüència; l'honor, que es el reflex de les accions d'una persona; la noblesa, que els impulsa a dir la veritat i actuar amb sinceritat; el respecte, que els fa valorar tant als seus amics com als seus enemics; el coratge, que es denota en la seua força de voluntat per a fer qualsevol cosa i l'acceptació de la mort que els prepara per a viure sense por.

Trobem que el bushido pren influències d'altres filosofies i religions. Per exemple del budisme pren l'acceptació de la mort que, al llevar la por que produeix aquesta, ajuda als guerrers a prendre millors decisions, a actuar amb valor en les batalles i els anima a forjar el seu propi destí. Tant és, que els samurais, quan perdien l'honor, duen a terme un suïcidi ritual mitjançant el qual el recuperaven. Una altre element del budisme és el karma, o la "llei" de causa i efecte que, a grans trets, defen que tot el que es fa ens torna en algun moment, si et comportes bé amb les persones tindràs un bon futur, si fas el mal rebràs o et passaran coses roïnes. També, de la pràctica zen, els samurais es dediquen a totes les coses que fan amb la màxima dedicació i concentració, per això trobem que eren uns grans guerrers, ja que dedicaven molt de temps a perfeccionar els seus moviments amb l'espasa, a entrenar-se per a la guerra, i a preparar bones estratègies.