El Barça torna a guanyar el clàssic

El passat diumenge es van enfrontar el F.C.Barcelona cintra el "Real Madrid" en el molt esperat clàssic que es produeix dues vegades cada temporada. El partit va tindre lloc a Barcelona al Camp Nou. Duranr el partit es va demostrar que tant el Barça com el Madrid són equips molt equilibrats i igualats. A la primera part la posessió de l'esfèric va estar prou disputada, i tot i que el Madrid va tindre unes quantes ocasions molt clares de fer gol, la excel·lent defensa del Barça va evitar que l'equip merengue posara el marcador al seu favor. La segona part pareixia que fora a ser igual que la primera, però va ser entrar Zlatan Ibrahimovic per a que el seu gol demostrara la superioritat del Barça front al Madrid, minuts després del gol, Busquets va ser expulsat, però això no va frenar el joc de l'equip blaugrana que recolzant-se en una defensa de ferro va dominà i guanyà el partit molt merescudament.

La porra que van organitzar els alumnes de 4 X no la va guanyar ningú, les prediccions més properes vean ser de Jorge Sebastià, amb un 2-0 i de Javier Guinot amb un 2-1. Els diners emprats en la porra seran utilitzats per al pròxim clàssic Madrid-Barça que tindra lloc a Madrid.

Joe Hisaishi rebrá una medalla honorífica

Joe Hisaishi va naixer el 1950 a Nagano, Japó. Als quatre anys va començar a tocar el violí i va descobrir així la seva gran passió, la música. És compositor i director considerat un dels millors del món, és el creador de més de cen bandes sonores per ara. A treballat amb Hayao Miyazaki (director de cine guanyador d'un oscar per "El viaje de Chihiro"), Yojiro Takita (guanyador d'un oscar a l'any 2009 per "Despedidas") i amb Takeshi Kitano (guanyador d'un lleó d'or per "Flores de fuego") entre altres. Doncs bé el 2 de novembre de 2009 el govern japonés va anunciar que Joe Hisaishi sería commemorat amb la medalla d'honor de l'estat japonés, d'aquesta manera l'estat japonés reconeix que Joe Hisaishi a fet un treball com a compositor més que excel·lent.

Aquesta és una de les composicions que millor expresen les emocions que volen transmitir les imatges d'una pel·lícula, aquesta pel·lícula és "Flores de fuego", tracta sobre un home que es queda sense treball, la seua dona pateix leucemia, i per a poder pagar el tractament de l'enfermetat l'home té que demanar un préstec a la màfia japonesa, la Yakuza. En la seua obra, Joe Hisaishi aconsegueix transmetre sentiments de tristesa prou dramàtics.

Apophis, el causant d'una posible destrucció de la Terra

L'any 2004, al mateix temps que els científics detectaven el tsunami que va arrassar Sri Lanka, també van detectar un meteorit a l'espai el seu tamany oscil·la entre els 140 i els 200 metres de diàmetre, però el pitjor de tot és, que probablement impacte contra la Terra. El meteorit passara el 13 d'abril de 2029 a 30000 km de la Terra, açò, farà que la trajectoria del meteorit es desvie i que el 13 d'abril de 2036, a les 13:37 hores,probablement impactarà contra la Terra. Aquest càlcul ja el van fer els azteques però es van equivocar i ho van preveer per al 2012. Per sort ara amb la nova tecnologia es quasi segur la data d'impacte que han dit els astrofísics.

Aquestes imatges expliquen d'una forma més exacta el que pasarà al futur.

Les causes que produiria un impacte d'una potència de 300 milions de vegades la de la bomba atòmica que va explotar a Hiroshima serien catastrofiques ja que es crearia un tsunami de 900 metres d'altura i tot el planeta serie sacsejat per terratremols entre altres coses.

Per sort una empresa espanyola ja ha plantejat un projecte per a evitar la col·lisió, consisteix en que dos satèl·lits ("Hidalgo" i "Sancho") enviaran un tercer satèl·lit ("Don Quijote") que es posarà sobre el meteorit i l'impulsarà per a canviar l'òrbita d'aquest. Si aquest projecte fallará es destruiria el meteorit amb un misil nuclear.

La fí del nostre món

Surfejant per Internet he trobat aquest vídeo en el que s'exposen quatre formes amb les quals podria acabar la vida a la Terra. Aquestes formes són: un impacte de meteorit, una erupció volcànica, un pandèmia prduida per un virus i un forat negre. Encara que aquest vídeo és un poc fictici no hi ha que oblidar que tot això pot pasar a la realitat i que sino comencem a intentar tractar millor el nostre planeta, en poc de temps pot ocorrer. El meteorit no es podria parar, però si contaminarem menys podríem evitar que la Terra canviara de clima i d'aquesta manera a part d'evitar molts processo geològics com tsunamis, o inundacions, també evitariem el desenrotllament de noves malalties i virus. Espere que vos agrade el vídeo i que tingueu més en compte el medi ambient.

Locura a l'auditori de Castelló amb la sèrie de televisió "El Internado"

Ahir va ser la presentació de la sisena temporada de la sèrie de televisió "El Internado" que es emesa per Antena 3. La presentació va ser a l'auditori de Castelló, allí es va reproduir el primer capítol de la sisena temporada, aquesta és la nova temporada que s'estrenara el pròxim dilluns d'aquesta forma les persones que van acudir allí van poder gaudir d'aquesta primícia, a més a més, també van poder fer-se fotos amb alguns dels actors. Van acudir l'actor que representa al personatge Ivan (Jon), Marcos (Martín) i l'actriu Blanca (Julia). A la presentació vam acudir dels companys de classe Ivan, Joaquin, David, Jorge, Axel i jo. Doncs bé ens va agradar molt el nou capítol i tot això, però el millor de tot, va ser que els actors es van posar al costat d'on estàvem situats nosaltres, tot i això, només podem dir que els vam saludar i vam poder fer algunes fotos.
El millor de tot l'anècdota que vos puc contar.

Opinió personal sobre Aire negre.

En el primer trimestre la novel·la que he llegit per a llegir ha sigut Aire negre de Agustín Fernández Paz. Anteriorment jo ja vaig llegir una novel·la d'aquest autor titulada Cartes d'hivern, la novel·la em va agradar prou ja que combinava molt bé el gènere de misteri i terror, la trama em va enganxar ràpidament i va ser un llibre molt interessant per a mi. Vaig elegir Aire negre perquè com ja coneixia Cartes d'hivern vaig pensar que aquesta novel·la també m'agradaria. La novel·la es pareix molt a Cartes d'hivern en quan a la forma de narrar els fets i una mica al tipus de terror que tenen o sofreixen els personatges de ambdues novel·les, és a dir, un terror prou psicològic i fantàstic. Com la majoria d'històries de por aquesta m'ha agradat molt.