Felicitat

Una vegada més, torne a escriure per ací, espere que aquesta volta amb més freqüència que el darrer curs. La temàtica de les meues entrades serà molt variada (espere), tot i això sempre partint de les reflexions personals i intentant fer-vos reflexionar.

Sense més dilacions, us parlaré sobre la felicitat, sí, aquest estat de perpètua satisfacció on una persona té totes les seues necessitats cobertes,... però és tan sols això? No, crec que per a ser realment feliç un ha d'haver-se realitzat com a persona, és a dir, ha d'haver aconseguit tindre relacions personals (l'ésser humà, haurà d'haver-se formart intel·lectualment, i haurà d'haver evolucionat com a persona...

És difícil donar una bona definició perquè crec que és prou subjectiu. Hi ha moltes visions de "felicitat", podríem dir que tantes com persones. Per alguns la felicitat és estar amb la gent a la qual estima i que aquests, al mateix temps que ells, tinguen bona salut. És una reflexió interessant, la salut no es pot obtindre de cap forma, i la manca d'això és pot traduir en la mort... Uns altres pensen que la felicitat és basa en diners... ben pensat crec que, en el món actual, es una reflexió prou lògica. Hui en dia amb diners es pot aconseguir qualsevol cosa, per exemple no importa si no tens qualitats en alguna cosa, amb diners tindràs els millors mitjans per a adquirir aquestes qualitats, si pateixes alguna malaltia no cal preocupar-se, els diner faran que els millors metges et curen i si no es possible, faran que la teua vida siga tan còmoda que t'oblides que estàs malalt. Fins i tot podràs comprar l'amistat d'algunes persones, encara que només s'acosten a tu però interès... Sí, lamentable, però cert en una societat corrompuda per uns valors immorals com la nostra. A més a més els diners són molt bons servidors, però uns temibles senyors, és millor no permetre que puguen apoderar-se del teu cor.

Personalment pense que la felicitat no es pot aconseguir amb res (i molt menys mitjançant coses materials), mai s'arriba a una situació en la qual un és feliç per sempre, és impossible, sempre voldrem més o hi haurà coses que creguem que ens donen més felicitat i aquest pensament no ens farà feliços. Per a mi la felicitat només s'aconsegueix en petits moments de la vida, efímeres situacions temporals, en les quals un es troba tan dins del seu món, que s'oblida de tot i només gaudeix. Pot ser parlant tranquil·lament amb amics, al costat de la teua família, amb la persona que estimes, fent allò que més t'agrada... També crec que, com que aquestes situacions no solen ser molt usuals, cal prendre's les coses amb perspectiva, si hi ha alguna cosa que ens deprimeix, no és el final, simplement és qüestió de mentalitzar-se per superar-la.