Anem-nos!

Hui, només entrar a Google he vist la imatge del cinquanta aniversari de l'arribada del primer home a l'espai. De seguida he recordat a Yuri Gagarin, que va ser aquest home. Va nàixer a la'URSS, uns anys després de que aconseguira el titol de pilot de l'aviació soviètica es va presentar a les proves per a ser el cosmonauta de la Vostok 1, la nau que el va permetre arribar més enllà del cel. Més tard la seua vida va ser prou trista, es va endinsar en el món de l'alcohol i va morir als 34 anys en un accident aeri, no sense abans (segons un informe soviètic) desviar la trajectòria de l'avió de l'escola en la que anava a xocar salvant així la vida de milers de nens. Quan va arribar a l'espai i va poder vore la Terra, el primer missatge que va transmetre als seus companys va ser: "Pobladors del món, salvaguardem aquesta bellesa, no la destruïm".

Actualment el desenvolupament espacial no és molt gran, a banda d'arribar fins a la Lluna i de posar en òrbita l'estació espacial internacional (que es prou petita, antiga i només poden viure sis persones com a màxim), pareix que no estiguem molt interessats en aquest tema. No obstant això, es un tema que de debò es prou important perquè en els últims anys el consum de les energies ha augmentat de forma dràstica. Podríem dir que de forma preocupant ja que pràcticament només ens hem fixat en les fonts d'energia no-renovables i les energies renovables i netes les hem deixat de costat. El consum continua creixent i arribarà un dia en el que les fonts d'energies no-renovables s'esgotaran, aleshores, com que les renovables no les hem desenvolupades, només tindrem una opció: iniciar la conquesta de l'espai. Sí, anar a uns altres planetes o satèl·lits per a agafar els combustibles que aquests guarden. Els principals llocs dels que podríem aprofitar alguna cosa serien la Lluna, Júpiter i altres satèl·lits de Júpiter i Saturn.

Siguem crítics, es veritat que algun dia necessitarem fer això, però és correcte? Al cap i a la fi l'espai serà una víctima més del desenvolupament humà, continuarem contaminant i carregant-nos la natura més enllà del planeta Terra. De veritat tenim dret a fer això? Tenim dret a prendre tot el que vulguem sense importar-nos les conseqüències que es produeixin? Però, en cas contrari, no podrem seguir desenvolupant-nos en cap espai i molt menys tecnològicament, el que suposarà una tornada enrere en el nostre desenrotllament i probablement la falta de recursos energètics afectarà negativament el nostre nivell de vida.

Tu què penses? La qüestió es podria resumir en: ¿Creus que hauriem de continuar escalant sense importar el que xafem? o ¿Hauriem de prendre més cura amb allò que es creua en el nostre camí?

Psiquis humana

Sigmund Freud va crear un model on tractaba d'explicar la ment humana. En aquest model Freud divideix en tres factors o tres entitats la psiquis humana: l' "Id", l' "Ego" i el "Super-Ego". Tot i això Freud va deixar clar que la ment humana és massa complexa com per a classificar-la en tres parts ven diferènciades i definides. No obstant això la seus teoria es més que interessant.

En primer lloc tenim l'Id que es podria traduïr com "allò". L'Id és la representació de la part no organitzada de l'estructura de la personalitat que invoca als impulsos primaris. Actua com un principi de plaer: si no es satisfet a través de la realitat buscará aquesta satisfacció en la gratificació. Es troba enfocat cap a l'egoisme i la auto-satisfacció. Es produït bàsicament pel complex que es crea entre els impulsos biològics i els límits socials que ens dominen. Resumint: l'Id es l'inconscient.

L'Id es l'encarregat de dur a terme els desitjos primaris: fam, set i sexe entre altres. Es immoral i egocèntric, i és controlat pels principis de plaer i sofriment. No té sensació del temps, es completament il·lògic, sexual i infantil en el que fa referència al seu comportament i complexitat emocional. No acceptarà un "no" com a resposta.

L'Ego es pot traduïr com el "Jo". Actua com un principi de realitat que busca calmar els desitjos de l'Id mitjançant opcions realistes, que es puguen dur a terme y que el faça estar satisfet.

Aquesta part de la psicologia humana tanca la part "organitzada" de la personalitat, en la qual es concentren els impulsos defensius, els perceptius, els cognitius-intel·lectuals i les funcions exclusives. Connecta al preconscient amb el conscient, encara que també actua al costat de l'inconscient. Sol separar la realitat de la ficció i medita sobre les accions de l'Id i el Super-Ego. Els seus mecanismes de defensa contra l'Id solen ser els que modifiquen la seva forma per al gust del factor oposat.

A la vida moderna, l'Ego representa l'autoestima, la pedra angular que defineix el valor que cada un veu en si mateix. No obstant això, per formar la seva opinió sobre simateix, utilitza informació que connecta amb la realitat: judici aliè, tolerància, habilitat, intel·ligència, religió, moral, aspecte, potencial, defensa, planejament, control, síntesid'informació, auto-exigència i memòria.

Finalment, el Super-Ego apunta a la perfecció. Bàsicament comprimeix la part organitzada de la personalitat (que conté els ideals, metes i desitjos) i "castiga" qualsevol factor que interrompi tals factors amb la culpa.

Actua en contradicció amb l'Id, ja que busca la forma apropiada de controlar-se socialment. Ajuda a la ment a situar-se en la societat per no ser jutjat, o per complaure els desitjos propis. Segons Freud, és una "encarnació" de la figura paterna, que es constitueix per regles, acceptació i valor adquirit. El Super-Ego busca la repressió per donar pas a l'acceptació de la figura paterna (aquesta acció és influenciada pels ensenyaments inculcats, com ara la moral, les creences religioses, la lectura, l'educació...).