skip to main |
skip to sidebar
Com passa amb la majoria dels corrents culturals, no és possible datar amb exactitud l'arribada del hip hop al nostre país. El break-dance va ser, doncs, el primer pilar de la cultura hip hop que va posar el seu peu a Espanya, després les altres dues grans manifestacions del moviment: rap i grafit.
Amb el pas dels anys, els grups de rap van començar a multiplicar: Jungle Kings, Sindicat del Crim, DNI, Zona Nord Posse, BZN ... El 1989, el segell independent Troia editava el seminal recopilatori Madrid hip hop, que agrupava les principals formacions de rap de la capital. L'èxit va ser imparable.
A finals dels vuitanta, Juan Carlos Argüello, més conegut com Moll, estampa la seva signatura per tota la ciutat, convertint-se en el gran pioner del grafit. Quan van arribar els noranta, Leticia Sabater, Lola Flores i Jesús Gil cantaven rap a la televisió. "Aquella va ser l'època daurada del rap a Espanya", recorda Francisco Reyes, que va formar part d'aquells primers grups de breakers.
Avui, convertit en professor de la Universitat Complutense, publica al costat del raper El Chojin el llibre 25 anys de rap a Espanya (Viceversa). Tots dos han fet la vista enrere en el temps per, amb les dosis apropiades de nostàlgia i rigor, dibuixar el mapa del rap al nostre país des dels seus inicis fins als nostres dies. Una història "plena d'alts i baixos", en paraules del propi Reis.
Des d'aquells primers breakers fins Tote King. Des del influent Madrid Zona Bruta del Club dels Poetes Violents fins Mala Rodríguez. Una guia per comprendre, no ja un estil de música ni una forma de vestir, pintar o ballar, sinó tota una manera de veure i entendre el món.
Han passat 1.000 anys des que una guerra catastròfica provoqués un gran desastre humanitari i mediambiental a la Terra. La Vall del Vent hi ha a alguns supervivents a la vora d'un bosc contaminat. Nausicaä és la princesa d'aquest regne, una guerrera que sent un profund respecte pels insectes i animals de la zona contaminada. Quan un dels regnes hostils, el liderat per la princesa Kushana, intenta reviure al déu de la guerra, Nausicaä ha d'enfrontar al seu destí.
L'èxit internacional de "La princesa Mononoke" i "El viatge de Chihiro" ha encimbellat a Hayao Miyazaki com el creador més original i revolucionari de l'anime japonès. D'aquí que els seus títols més antics, no estrenats fora del seu país, siguen recuperats progressivament per les pantalles de cinema. Va ser el cas de "El meu veí Totoro" i també del que ara ens ocupa, "Nausicaä de la Vall del Vent". Creada el 1984, la pel lícula adapta un manga de 7 entregues ideat pel propi Miyazaki. El seu èxit va ser imparable, fins al punt de marcar el naixement del mític Studio Ghibli.
La història ens mostra dos eixos centrals en la temàtica del mestre japonès: el pacifisme i l'obsessió per l'ecologia. Tot això en un panorama post-apocalíptic presidit per una princesa guerrera que es debat entre el seu amor a la Naturalesa i la seva ofensa contra els regnes rivals. Els personatges humans es barregen amb els animals, un altre detall habitual en l'obra de Miyazaki, destacant aquesta vegada l'originalitat dels Ohms (grans insectes amb forma de cuc que tenen 14 ulls, 14 parells de potes i viuen en un bosc contaminat).
Enginyers de telecomunicacions de la Universitat de Jaén (UJA) han creat un nou mètode per detectar i identificar de forma automàtica les notes musicals d'un arxiu d'àudio i generar la partitura.
El sistema identifica les notes encara que variï el tipus d'instrument, l'intèrpret, l'estil musical o les condicions de la sala de gravació.
Els investigadors parteixen d'un arxiu wav, un format d'àudio molt comú en enregistraments d'àudio, i, després d'aplicar el mètode, obtenen un fitxer midi, un protocol de comunicació d'instruments musicals que permet visualitzar la partitura i escoltar el resultat.
