Actuació de grups de Mondo Ritmic a Dleyend

El passat cap de setmana, concretament el dissabte, vaig tindre l'oportunitat d'anar a un concert que van fer uns quants grups de l'acadèmia de música Mondo Rítmic. L'actuació es va dur a terme a un pub de Castelló anomenat Dleyend. No acostume a anar a esdeveniments d'aquest tipus, però aquesta volta, per fer alguna cosa diferent, i aprofitant que hi participaven alguns amics, em vaig decidir a anar. He d'admetre que el concert em va sorprendre molt positivament, vaig passar un bona estona gaudint de la bona música que van fer els meus companys.

Quan vaig arribar al pub l'actuació ja quasi anava a començar, hi havia molt gent, de la meua edat principalment però també majors. El pub era un tant petit però, llevat de la calor que feia al principi, s'estava prou bé. L'escenari també era un poc reduït i al principi vaig patir un poc pels artistes, tot i això aquest pensament va desapareixer quan la música començà a sonar. I es que la qualitat i els temes que tocaren m'agradaren molt. No es tancaren en uns temes poc coneguts dins del gènere del rock, interpretaren cançons que sonaven prou (i això que no soc gaire entés). L'experiència va ser molt bona i els meus amics tocaren d'una forma excel·lent, fent vibrar tot el pub.


Així vos deixe una de les actuacions que més m'agradaren:

El camí del guerrer

El bushido, també conegut com el "camí del guerrer", és el codi moral dels samurais, però no només es basa en un conjunt de normes disciplinàries, va molt més enllà, constitueix tot una complexa forma de comprendre i dedicar-se a la vida. Aquesta forma de pensar s'inculcava als xiquets quasi des de que naixien. L'objectiu del bushido és preparar a les persones tant per a que siguen bones èticament, com per a arribar a ser uns ferotges guerrers, sense que, encara que ho sembli, es contradiguin les dues coses. Per això trobem que els pilars d'aquesta filosofia de vida són la lleialtat, que fa que els samurais es responsabilitzen de les seues accions i actuen en conseqüència; l'honor, que es el reflex de les accions d'una persona; la noblesa, que els impulsa a dir la veritat i actuar amb sinceritat; el respecte, que els fa valorar tant als seus amics com als seus enemics; el coratge, que es denota en la seua força de voluntat per a fer qualsevol cosa i l'acceptació de la mort que els prepara per a viure sense por.

Trobem que el bushido pren influències d'altres filosofies i religions. Per exemple del budisme pren l'acceptació de la mort que, al llevar la por que produeix aquesta, ajuda als guerrers a prendre millors decisions, a actuar amb valor en les batalles i els anima a forjar el seu propi destí. Tant és, que els samurais, quan perdien l'honor, duen a terme un suïcidi ritual mitjançant el qual el recuperaven. Una altre element del budisme és el karma, o la "llei" de causa i efecte que, a grans trets, defen que tot el que es fa ens torna en algun moment, si et comportes bé amb les persones tindràs un bon futur, si fas el mal rebràs o et passaran coses roïnes. També, de la pràctica zen, els samurais es dediquen a totes les coses que fan amb la màxima dedicació i concentració, per això trobem que eren uns grans guerrers, ja que dedicaven molt de temps a perfeccionar els seus moviments amb l'espasa, a entrenar-se per a la guerra, i a preparar bones estratègies.

Felicitat

Una vegada més, torne a escriure per ací, espere que aquesta volta amb més freqüència que el darrer curs. La temàtica de les meues entrades serà molt variada (espere), tot i això sempre partint de les reflexions personals i intentant fer-vos reflexionar.

Sense més dilacions, us parlaré sobre la felicitat, sí, aquest estat de perpètua satisfacció on una persona té totes les seues necessitats cobertes,... però és tan sols això? No, crec que per a ser realment feliç un ha d'haver-se realitzat com a persona, és a dir, ha d'haver aconseguit tindre relacions personals (l'ésser humà, haurà d'haver-se formart intel·lectualment, i haurà d'haver evolucionat com a persona...

És difícil donar una bona definició perquè crec que és prou subjectiu. Hi ha moltes visions de "felicitat", podríem dir que tantes com persones. Per alguns la felicitat és estar amb la gent a la qual estima i que aquests, al mateix temps que ells, tinguen bona salut. És una reflexió interessant, la salut no es pot obtindre de cap forma, i la manca d'això és pot traduir en la mort... Uns altres pensen que la felicitat és basa en diners... ben pensat crec que, en el món actual, es una reflexió prou lògica. Hui en dia amb diners es pot aconseguir qualsevol cosa, per exemple no importa si no tens qualitats en alguna cosa, amb diners tindràs els millors mitjans per a adquirir aquestes qualitats, si pateixes alguna malaltia no cal preocupar-se, els diner faran que els millors metges et curen i si no es possible, faran que la teua vida siga tan còmoda que t'oblides que estàs malalt. Fins i tot podràs comprar l'amistat d'algunes persones, encara que només s'acosten a tu però interès... Sí, lamentable, però cert en una societat corrompuda per uns valors immorals com la nostra. A més a més els diners són molt bons servidors, però uns temibles senyors, és millor no permetre que puguen apoderar-se del teu cor.

Personalment pense que la felicitat no es pot aconseguir amb res (i molt menys mitjançant coses materials), mai s'arriba a una situació en la qual un és feliç per sempre, és impossible, sempre voldrem més o hi haurà coses que creguem que ens donen més felicitat i aquest pensament no ens farà feliços. Per a mi la felicitat només s'aconsegueix en petits moments de la vida, efímeres situacions temporals, en les quals un es troba tan dins del seu món, que s'oblida de tot i només gaudeix. Pot ser parlant tranquil·lament amb amics, al costat de la teua família, amb la persona que estimes, fent allò que més t'agrada... També crec que, com que aquestes situacions no solen ser molt usuals, cal prendre's les coses amb perspectiva, si hi ha alguna cosa que ens deprimeix, no és el final, simplement és qüestió de mentalitzar-se per superar-la.